festa del flabiol

flabiol de forats
El proper cap de setmana celebrem a Arbúcies la festa del flabiol. El flabiol és un petit instrument de vent, de fusta i similar a les flautes de bec. Tal vegada tot just descobriu aquest nom. O potser l'havíeu sentit anomenar però no sabeu ben bé quin instrument és, el flabiol. Doncs el flabiol és aquella mena de flautí que fa la tonada característica amb què comencen totes les sardanes. De fet, de flabiols n'hi ha de dos tipus: el de forats i el de claus. El flabiol de forats és un instrument senzill, rústic i tradicional. És propi de cercaviles i balls populars i l'acostumen a tocar aficionats. El flabiol de claus, en canvi, representa la versió evolucionada del de forats. És menys assequible però també més sonor i virtuosístic. És el que s'utilitza a les cobles, on el flabiol assoleix una dimensió totalment regularitzada i professional.

Musicalment parlant, el flabiol - al qual també es pot dir fluviol o flabirol i que també es pot escriure flaviol - és poc sonor, amb un so molt agut i prim però alhora delicat i suau. Normalment s'acompanya d'un tamborí o tambor que aporta un contrapunt rítmic greu que contrasta perfectament amb els pocs recursos del flabiol.

La festa que celebrem s'estén al llarg de tot el cap de setmana. En el programa d'enguany es dedica el dissabte al flabiol de claus (el de la cobla). Se celebrarà un col·loqui, molt recomanable perquè comptarà amb la participació de Jordi León com a ponent. Jordi León és un reconegut mestre flabiolaire, autor d'un dels mètodes d'aprenentatge del flabiol més importants i actualitzats. A la tarda es tocaran sardanes que comptaran amb flabiol solista. És d'esperar que, com és costum en edicions anteriors de la festa, es toqui la sardana Els cinc rossinyols, en la que intervenen 5 flabiols i no hi ha tenores ni tibles.

I durant tot el diumenge es faran actes populars dedicats sobre tot al flabiol de forats. Trobareu parades amb instruments i accessoris.

Evidentment, us recomanem que passeu pel nostre restaurant. Us tindrem preparats els habituals menús de cap de setmana i, a més, el menú especial de tardor que té com a protagonistes els bolets.

Aquesta entrada ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Isaac Tresens.

fira de la tardor a Arbúcies

Com cada any per aquestes dates, el cap de setmana vinent celebrem a Arbúcies la fira de tardor. Si ens veniu a veure podreu participar en un munt d'activitats per a tota la família: el concurs de boletaires (la vintena edició!), tasts gastronòmics, tallers infantils, una castanyada, visites guiades, exposicions, mostres d'oficis... de tot per gaudir dels boscos, la terra i els productes artesanals.

Però els protagonistes d'aquesta festa són, sens dubte, els bolets. Per això nosaltres us hem preparat un menú on els trobareu fins i tot a les postres (vegeu-lo  aquí). Sabieu que la paraula fong ve de la paraula llatina fungus, que vol dir bolet, però bolet i fong no són el mateix? Bé, de fet sí que es poden fer servir com a sinònims, però en sentit estricte el bolet és la part visible  de determinats tipus de fong (en els comestibles, la part que es menja). Segons aquesta idea, la tòfona seria un fong però no un bolet. De fet, es calcula que hi ha un milió i mig d'espècies de fongs, però ben poques són bolets. I menys encara, comestibles. Un altre fet ben curiós dels bolets és que biològicament estan més a prop dels animals que de les plantes, contràriament al que ens diu la intuició.

I els noms dels bolets? N'hi ha de ben estrafolaris: apagallums de cama blanca, molleric granellut, fetge de vaca, mataparent de cama roja... i podríem seguir.

Recordeu-vos d'apuntar-ho a l'agenda: dies 20 i 21 d'octubre, Fira de Tardor d'Arbúcies. Més informació a la web de l'ajuntament i al díptic de la fira.

bacallà amb samfaina

Per a 4 persones necessitareu

morro de bacallà, 1kg

oli, 200ml
all, 3 grans
ceba, 2
pebrot verd de vidre, 1
pebrot vermell mitjà, 1
tomàquet cor de bou madur, 8
carabassó, 1
albergínia, 1
farina, 100gr
sal

Poseu la paella al forn amb l’oli, enfarineu el bacallà tallat a trossos i fregiu-lo. Un cop fregit, passeu-lo a una cassola de terrissa.

En el mateix oli de fregir el bacallà, sofregiu els alls, les cebes i els pebrots, tot picat petit. Quan estigui mig sofregit, incorporeu-hi els tomàquets ratllats. Deixeu-ho sofregir fins que quedi ben concentrat.

Peleu l’albergínia i el carbassó i talleu-ho petit. Passeu-ho per una paella amb oli i quan comencin a enrossir afegiu-ho al sofregit.

Col·loqueu aquesta samfaina a sobre del bacallà, afeigiu-hi una mica d’aigua i deixeu-ho acabar de cuinar tot junt uns 5 ó 6 minuts.

catifes de flors naturals d'arbúcies


El mes de juny és molt especial pel nostre poble. Celebrem una de les festes més importants pels arbuciencs, Les Enramades, declarada festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat l'any 1999. És una festivitat lligada al dia de Corpus, i sempre es fan activitats al llarg dels 8 dies posteriors a aquesta celebració religiosa.

Originalment, durant les enramades es feia la processió de Corpus i els veins col·locaven brancatges i rames a les façanes de les cases, d'on li ve el nom a la festa. Actualment, la passadala dansa i la cercavila amb els gegants i els grallers de la Vila són els actes que la caracteritzen.

Però l'activitat vinculada a les Enramades que amb el temps ha esdevingut més atractiva per al visitant és, sens dubte, el Concurs de Catifes de Flors Naturals. El diumenge abans de Corpus, aquest any el proper diumenge 3 de juny, els veïns de la vila passaran tot el matí confegint catifes de flors que hauran estat preparant des de bastants dies abans. Els carrers de la Vila queden guarnits amb composicions creatives i sovint innovadores (al plànol de més avall podeu veure, en vermell, els carrers que es van guarnir l'any passat). Una imatge singular d'Arbúcies que val la pena veure.

Us proposem que aquest diumenge 3 de juny vingueu a Arbúcies, tot fent una passejada pels carrers guarnits, i passeu pel nostre restaurant. Us hem preparat un menú especial que no us podeu perdre (vegeu-lo a la pàgina de menús especials).


terra de bruixes i bandolers

Aquest cap de setmana es celebra la fira Terra de bruixes i bandolers a Arbúcies, que promou el patrimoni natural i històric de la vall d'Arbúcies i el Montseny. Per això, tant el dissabte 28 com el diumenge 29, es faran a la nostra vila moltes activitats relacionades amb els mites, les llegendes, la gastronomia i  la natura que envolten els boscos del Montseny.

La celebració es centrarà en el personatge de Joan de Serrallonga i la bruixa Guilleuma, apropant els visitants a la cultura popular de l'època amb diferents representacions.

Les activitats es celebraran, principalment, al carrer Camprodon i a la plaça de la Vila, molt a prop del nostre restaurant. Aquí podeu consultar el programa de les festes. Hi haurà demostracions d'oficis artesans (terrisers, sabaters, esquiladors d'ovelles) i una fira artesanal amb productes locals.

Per si voleu venir a fer un tast entre activitat i activitat, aquí podeu consultar el nostre menú.

la tòfona negra

La tòfona negra (tuber melanosporum) és un bolet comestible que, com és sabut, té la peculiaritat de crèixer sota terra. Per aquesta raó, principalment, té un preu que acostuma a ser elevat i també per això acostuma a ser un ingredient protagonista ens els plats que amb ella es preparen, amb prou importància al plat per a no difuminar el seu gust amb d'altres de forts i amb molta personalitat.

L'anomenada tòfona negra (doncs n'hi ha altres varietats) és de color negrenc o gris amb tons violetes i la seva forma és irregular. A l'interior, la carn és negra menys intensa o torrada, molsuda i compacta, amb fines venes de color més clar. Si bé és lleugerament amarga, presenta una olor intensa i picant i un gust agradable. La seva aroma i el seu gust són molt apreciats a la cuina europea meridional i en particular a la de la península Ibèrica. S'usa com a condiment, com pot ser en una botifarra, en un pollastre rostit o per a perfumar oli d'oliva. També té un ús molt estès per a enriquir canelons, embotits, terrines de carn i patés.

De tòfona envasada se'n pot trobat tot l'any a molts comerços (tot i que cal fixar-s'hi bé perquè tuber indicum o tuber himalayensis no són pas el mateix que tuber melanosporum). Però la tòfona fresca, molt més saborosa que aquélla, només es pot trobar durant la temporada que va de desembre a març i no és tan fàcil d'aconseguir. A Catalunya, on les comarques centrals en són les principals productores, aquest any la temporada de la tòfona negra va començar al desembre. Les poques pluges de la tardor van endarrerir una mica l'inici de la seva recollida, però es preveu una molt bona temporada.

Per tot això, volem aprofitar que estem en plena temporada de tòfona per oferir-vos un menú especial que us prepararem si ens ho demaneu. Trobareu més informació a la nostra pàgina de menús especials.